diumenge, 19 de juliol del 2009

RECEPTA PER FER TOMÀQUETS CONFITATS

INGREDIENTS:
1000gr tomàquets del cuadro
250gr oli oliva verge extra
4 dents d'all
2 fulles de llorer
1 branca de farigola
1 polsim orenga sec
sal i pebre negre

ELABORACIÓ:
Començem fent-li una creu al cul dels tomàquets (sols a la fina pell) i els escaldem uns segons amb aigua bullint. Els refredem amb aigua gelada i els pelem.
Ara els tallem pel mig i li treiem les llavors , els disposem en una safata sense que es toquin entre ells. Escampem per sobre la farigola, el llorer, els alls previament laminats, l'orenga, salpebrem i tirem un raiget d'oli.
Posem al sol unes set hores vigilant que no hi hagi insectes i un cop els tomàquets comencin a deshidratar-se per les puntes, els introduim en una cassola amb l´oli verge i els fem confitar a foc lent uns 15 minuts.
Podem guardar-ho a la nevera així mateix o posar-ho dins de pots de vidre previament esteril.litzats i acabats al bany Maria uns 10 minuts.

cistella setmanal LATACAVERDA

Posted by Picasa
Posted by Picasa

dissabte, 18 de juliol del 2009

dilluns, 1 / juny / 2009

L'èxit desborda les associacions franceses que proveeixen de productes locals biològics els urbanites
Publicat a 'El Periódico' el 9.04.09
Text i Foto: ELIANNE ROS (PARÍS)Nathalie Escribe no es considera una ecologista. A casa seva a Villejuif, nucli popular de la perifèria parisenca, ni es consumeix biològic costi el que costi ni es reciclen a penes les escombraries. Però sí que hi ha un gest que aquesta mare de família realitza pel planeta. Des de fa un any, forma part d'una tribu urbana en expansió: els consumidors de fruites i verdures cultivades per petits productors de la zona sense forçar les lleis de la naturalesa.A la regió de París, les 120 associacions que impulsen una nova forma de consum facilitant el contacte directe amb els pagesos locals, anomenades Amap, són víctimes del seu propi èxit. La llista d'espera per integrar-les supera les 5.000 persones."Mai m'havia fixat abans si comprava un producte de temporada o no", reconeix Escribe. Amb la cistella a la mà, cada setmana va a un local municipal on el seu pagès --que segons les normes no pot recórrer una distància superior a 50 quilòmetres-- porta les hortalisses acabades de recol.lectar.Els membres de l'Amap de Villejuif li han comprat la collita anual. A canvi, ell proveeix el rebost una vegada a la setmana per la mòdica suma de 17 euros amb els fruits que ofereix la terra en cada època de l'any. I sense pesticides."A l'hivern l'oferta no és gaire variada però a la primavera i l'estiu queda més que compensada: tenim maduixes, enciams i fins i tot cinc o sis classes diferents de tomàquets", explica Escribe, que aquesta setmana té dret a dos quilos de patates, un de pastanagues, un de cebes, mig quilo d'espinacs, de remolatxa i d'espàrrecs, uns porros, un manat de raves i un de julivert. El lot inclou també una recepta per cuinar les verdures."Econòmicament és rendible, tenint en compte els preus dels productes biològics a les grans superfícies", raona aquesta mare de dos estudiants universitaris. ¿Els inconvenients? "A part de les patates, que sempre n'hi ha, mai saps què hi haurà", diu. Com a contrapartida, ha entrat en contacte amb un món que ignorava. "He après moltes coses, com que al nord de França no hi ha tomàquets ni pebrots tot l'any, però existeixen varietats que desconeixia, com la nyàmera", explica.Un acte militantEncara que el seu perfil no sigui el d'una activista del medi ambient, Escribe admet que la iniciativa d'adherir-se a l'Amap és un "acte militant". A més de menjar més sa, la va seduir la idea de "recolzar els pagesos locals". Com molts altres consumidors, a partir d'aquí es va anar interessant per l'entorn."El treball de les Amaps és molt més efectiu que una campanya de Greenpeace", sosté Catherine Casel, militant ecologista i fundadora del moviment. "Això no és fer una donació per després desentendre's, aquí la gent s'hi implica, hi ha un orgull", diu en qualitat de vicepresidenta de l'associació.Segons Casel, la majoria dels integrants de les Amaps són famílies mitjanes que s'interessen per la protecció del medi ambient, d'una manera més o menys vaga. No obstant, "quan descobreixen el gust que tenen les mongetes tendres que no han hagut de viatjar 2.000 quilòmetres, i el lloc on han crescut, comencen a abraçar l'ecologia i a comprar a les botigues bio", argumenta.Sondeig reveladorDe fet, a França, el terreny està bastant adobat. Segons una recent enquesta realitzada per Ifop, el 76% dels ciutadans donen prioritat als productes respectuosos amb el medi ambient, fins i tot si són una mica més cars. Tot i la crisi, els francesos s'estimen més consumir de manera "més responsable". Una altra dada reveladora d'aquesta tendència radica en l'afluència al Salon Planète, que està dedicat als productes verds. Amb 35.000 visitants, la fira ha duplicat el públic de l'any passat.I les Amaps estan completament desbordades. "La demanda de productes locals és superior a la producció. A la regió de París hi falta terreny cultivable. Hem posat en marxa una escola d'agricultors per a petites explotacions i pressionem els ajuntaments de la zona per crear noves parcel.les", explica Casel. Cada vegada més actius, els consumidors de productes locals rebutgen l'"agricultura intensiva", així com consumir aliments "que, encara que tinguin l'etiqueta de biològics, procedeixen de l'altra punta de món". Des que sap el carburant que necessiten per ser transportats fins aquí, Nathalie els evita. "La veritat, ja no se m'acudirà mai més comprar maduixes a l'hivern".